(article meu publicat a La Vanguardia del dissabte 15 de gener del 2011) Acceptar el mal menor és un signe de maduresa dels pobles lliures; en les societats dependents és una sentència de mort, si no un engany. Mirem-ho: algunes de les respostes que l’Artur Mas va oferir a l’entrevista de diumenge passat a La Vanguardia […]
(article meu publicat a La Vanguardia del dia 2 de gener del 2011) Per tal d’obtenir un acord decent de la reunió del pacte de Toledo, els sindicats haurien d’haver assumit un producte contrari al seu discurs. La patronal hauria d’haver suavitzat un pèl la seva postura, i no forçar els sindicats a negar-se a […]
(article meu publicat a La Vanguardia del dia 28 de desembre del 2010) El president Mas tenia un deute amb sí mateix. Si no, no s’explica la “pau interior” que va assegurar sentir durant el seu primer discurs en possessió del nou càrrec. No va llegir. Amb només unes anotacions en unes quartilles, va improvisar […]
(article meu publicat a La Vanguardia del dia 21 de desembre de 2010) No va ser una gran proclama ideològica. Mas podria haver fet com Thatcher en la seva primera victòria de 1979, convertir el discurs en una exclamació de principis, i proclamar la primacia de l’individu sobre la societat, o el dret a la […]
(Publicat a La Vanguardia dle dia 13 de desembre del 2010) A primer cop d’ull, l’estat d’alerta vigent i els 75.321 vots que va obtenir la Plataforma per Catalunya en les eleccions del 28 de novembre no tenen res a veure. Els dos fets, però, assenyalen el llindar entre la democràcia i el seu contrari. […]
(article meu publical a La Vanguardia del dia 6 de desembre del 2010) Que hagi passat durant el pont de la Constitució ho converteix en una figura retòrica perfecta. Avui fa 32 anys, el 58,97% del cens electoral va votar a favor d’un text, la principal virtut del qual és, més que altra cosa, la […]
(article publicat a La Vanguardia del dia 30 de novembre del 2010) Al filòsof nord-americà Charles Peirce (1839-1914) també li va costar que li fessin cas. Es va fer famós, un cop mort i enterrat, per la seva semiòtica; pero el fill predilecte del seu pensament va ser el pragmatisme. El pragmatisme nega els arguments […]
(Article pubicat a La Vanguardia del dia 27 de novembre del 2010) És un moment desesperat. Potser no ho sembla perquè, malgrat els índex d’atur, no som davant d’una situació de drama humanitari. Però pagarem per tots els excessos del passat, i per la falta de previsió dels nostres governs. El deute espanyol no és […]
(article publicat a La Vanguardia del dia 26 de novembre del 2010) La premsa fet a Madrid s’ha posat les botes amb la campanya electoral catalana. L’Enric Juliana fa dies que adverteix que som la riota d’Espanya, i qui més qui menys s’ha esquinçat la vora de les vestidures a causa del baix nivell de […]
(Article publicat a La Vanguardia del dia 25 de Novembre del 2010) Dimarts al matí. Em dirigeixo al Consulat d’Espanya a Nova York amb la intenció de que el senyor cònsul em signi uns poders, i per preguntar per què, tot i que em vaig registrar en el termini establert per la llei, no han […]