Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage, Ou comme cestuy-là qui conquit la toison, Et puis est retourné, plein d’usage et raison, Vivre entre ses parents le reste de son âge ! Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village Fumer la cheminée, et en quelle saison Reverrai-je le clos de ma pauvre maison, […]
article de Benzina M’havien explicat que Mauriac va tenir un èxit a Catalunya nascut de l’empatia. Mauriac, catòlic, premi Nobel de Literatura de l’any 1952 i avui ja demodé, descatalogat i desconegut. François Mauriac, que va donar suport a l’alçament de Franco; i que després va ser capdavanter entre els cristians catòlics que s’hi oposaren. […]
article benzina Qualsevol persona de bé que hagi visitat últimament una aula universitària se n’haurà adonat que proliferen els jubilats. Sobretot a la tarda. Sobretot a les universitats privades. Sobretot a les llicenciatures d’humanitats, història, història de l’art, literatura o filosofia. Sobretot dones. Cap universitat amaga que, davant de la fi del baby boom, és […]
article de la revista Benzina Les consoles de videojocs van popularitzar-se a les acaballes dels 70 principis dels 80. Les primeres eren ben rudimentàries però ja ensenyaven les possibilitats dels jocs virtuals: amb un joystick i un sol botó movies gegants i espantaves fantasmes. Les Atari, Odissey, Colecovision, Intellivision (noms de ressonàncies prehistòriques) van coincidir […]
Sempre hi ha arguments per cagar-se en els polítics. En tots els polítics. I, a dins, l’ànima té el seu tempo amb els errors dels líders. Sovint se t’eixuga l’èpica i l’ànima és una dona com la meva àvia, austera, pràctica, per feina. La meva àvia quan ja no va poder viure sola, i va […]
Les enquestes de El Mundo i La Vanguardia mostren que l’estratègia del PSC a Catalunya està funcionant a la perfecció i que, efectivament, no hi ha res com governar. A Catalunya hi ha tres estratègies que colisionaran el dia 9 de Març. La de CiU que vol demostrar que és una alternativa real al tripartit […]
article de l’avui Sempre anava pet de rom, i mai no defallia. “A la nit se’m refreden els peus i estrenyo els dits, però no s’escalfen. Al matí són cogombrets”. Quan alguna noia que hi passava la nit xerrant i deixant-se convidar li deia que això és de beure massa, ell es posava seriós, serè: […]
article de elsingulardigital.cat Els socialistes tenen molt clar qui és el seu enemic. Qui és el seu adversari polític. Quina és la frontera que han de defensar. L’entrevista que ahir li van fer al Matí de Catalunya Ràdio a l’Iceta (i que reproduïa aquest diari), n’és un bon exemple; però només un de menor, l’últim. […]
Espanya és un estat construït sobre la seguretat, més que sobre la llibertat. O el que és el mateix: Espanya va triar la convivència, abans que la justícia. El pacte del final de la dictadura es va teixir de les renúncies a les aspiracions legítimes de molta gent, que van preferir no trencar el present. […]
Parlar amb el Cristian Palazzi sempre em reconcilia amb la filosofia. El Cristian i jo vam estudiar a la mateixa escola. Ell un curs per sobre, no ens feiem gaire: per l’edat i perquč ell i jo tenim una manera d’aproximar-nos a les coses estčticament contraposada, i no era fŕcil d’eludir-ho als 14, 15, 16 […]